dimecres 30 de desembre de 2009

Per als i les incansables

Per a les i els que encara entreu al blog i no desespereu en veure que no hi ha res nou...........molts desitjos de tranquilitat en totes les vessants i benestar col.lectiu per al nou any.Desitge molta igualtat sostenible,molta pau sostinguda i perdurable.Desitge que el meu fill veja que al seu voltant pròxim i d' aldea global no existeixen diferències per ser d'una altra ètnia,d'un altra ideologia,d'una altre confeció o aconfeció.

M'agrada viure en llibertat i per això la desitge a tothom......això és desitjar PAu,la que no es pot aconseguir sense aquella ,sense justícia ecològica i global.

Vullc que s'acaben les relacions internacionals en les que no més compten les garanties econòmiques.Pau per negoci.
Quan més gran em faig les meues idees es refermen i potser es radicalitzen....l' economia ha de ser sostenible global i localment ,respectuosa amb la terra i amb els seus pobles,sempre relacionada amb els drets humans.Que els "obames",els "lules",les "aminetus" d'arreu del món s' impregnen de l'esperit dels grans canvis.Tot és possible ,tot està per fer....i jo cregau-me,superant les desesperances sobrevingudes,tinc il.lusions per un món prou millor.







dissabte 21 de febrer de 2009

Panoràmica per a nostàlgics






Des del Puntal de Font de Cabres,La Vall i el Castell.Per caure's de tòs de plaer.



divendres 20 de febrer de 2009

divendres 6 de febrer de 2009

Al sud Penya migdia,a l'est la mediterrànea, al'oest Castro i al nord Les Eretes
Les estimades nadaletes ,cada gener l' avi Felip anava a la Travessa o a l ' Horta i duia un ram d' aquests narcísos.M' agradava l' olor intensa que cada any ,a l' hivern,omplia d'olors la cuina.La meua uela Amparo les deixava en un perolet a la prestatgeria. Aquelles flors ara són a Aigualit i omplin de flaires hivernals la meua cuina.

La casa que vullc que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegen...



ESPAIS NATURALS ESTIMATS

Pujant pel barranc d'Aigualit,arribem al paratge dels Tolls.Cada any després de les pluges el llogaret encisa,de menuts alguns xiquets del Parral i del Guzmán el feien servir de piscina natural.És un petit embaçament per recollir l'aigua i regar les rodalies.Gràcies a la col.laboració de voluntaris i amants dels nostres espais ha estat preservat i és per això que els nostres fills actualment s'hi poden acostar i si fa prou calor,remullar-se.Sempre això si amb estima i respecte.
Nosaltres procurem visitar-lo de tant en tant,és la millor manera de contagiar l' amor per la terra.Cuidem els nostres espais,el nostre patrimoni.